A primera vista, les joies no són pràctiques, però si ens fixem en l’essència d’aquest món, les joies són útils. Mitjançant joies, les dones poden destacar el seu estatus, poder i ser més seductores. Les joies també poden convertir-se en una passió i col·leccionable, de vegades una inversió intel·ligent, i algunes joies tenen un valor històric i cultural.
Als museus, hi ha moltes joies amb una història enorme des de joies vintage del segle XX fins a autèntiques antiguitats: l’or dels escites, huns i tresors Antic Egipte.
Les pintures d’artistes us permeten anar encara més enllà i veure plenament les imatges de dones del passat llunyà, com combinaven i portaven joies. És una llàstima que no tot hagi sobreviscut als nostres temps, sobretot pocs retrats de l’edat mitjana. Per tant, haureu d’admirar les pintures posteriors.
Mirant les imatges de dones que ja fa temps que han anat a un altre món, es pensa en la seva vida i el seu temps. Com vivien dones boniques i corrents, riques i pobres d’èpoques passades, de què somiaven, a qui estimaven i eren feliços? Al mateix temps, traqueu paral·lelismes amb el nostre temps.
Em pregunto quina impressió tindrien els nostres descendents si tinguessin a la seva disposició només obres d'art contemporani, sense fotografies ni informació en suports digitals. Què podríem dir nosaltres mateixos de les dones de la primera meitat del segle XX si no tinguéssim fotografies i molts vídeos digitalitzats, sinó només imatges de Salvador Dalí i Pablo Picasso?
Per què les pintures de Salvador Dalí i Pablo Picasso són tan diferents de les dels mestres anteriors? Sobre aquest tema, es pot parlar molt i filosofar sobre una visió especial del món, característica dels artistes reals, sobre noves tècniques de pintura i una nova realitat, però es pot trobar una altra explicació. Com més s’allunya l’artista de Déu i de la natura, més distorsiona les imatges de les persones, les coses i la natura en les seves obres.
Per tant, el treball dels artistes és fins a cert punt una prova de foc, gràcies a la qual podem comprovar el nostre estat d’ànim. Si admirem obres on s’elogia la bellesa tradicional de la dona i la natura, l’estat n’és un, però si ens delecten les imatges distorsionades, l’estat és completament diferent.
L’artista ha assolit el màxim nivell artístic i la seva obra ens ofereix una immersió completa en la perfecció estètica.