Joieria Boucheron - Boucheron

Boucheron Jewelry House es va fundar el 1895. El seu fundador, Fredrik Boucheron, va començar a treballar en el període 1852-1870.

En aquella època, l’emperadriu Eugènia, esposa de Napoleó III, somiava revifar la moda dels temps de Lluís XVI. Evgenia era famosa per la seva bellesa i va ser un creador de tendències per a tota Europa. Va ser ella qui va introduir la moda per a la comoditat, els viatges, els grans hotels i la relaxació a la costa de l’oceà, per no parlar de joies i perfums. L'emperadriu Eugènia va establir l'estil de Maria Antonieta a la cort. Per aquella època, eren típiques garlandes de flors, roses, fletxes, cintes. I, a més dels colors, les principals tendències de la moda van ser els motius egipcis, grecs, romans i etruscs.

La riquesa, el luxe i l’estatus a l’entorn secular es van demostrar tant que les dames es van posar gairebé totes les seves joies al mateix temps. I potser només les dones laiques. Una cortesana anomenada La Bel Otero va demanar a Boucheron un corsatge fet amb pedres precioses. Un dia, brillant amb els seus adorns, sopava al Maxim i, en aquell moment, va entrar Liane de Pugi, la seva rival. Va entrar amb un vestit de vellut negre sense joies. Tothom es va sorprendre amb aquest vestit. Tot i així, la seva minyona caminava al seu costat. I quan la Liane es va treure el barret i la capa, la sorpresa va deixar pas a l’admiració. Totes les seves joies inestimables van brillar al servidor. Lian es va asseure a la taula amb uns aplaudiments tronadors. I La Bel Otero de seguida es va afanyar a marxar.

Joies Boucheron: foto Boucheron

Frederic va col·laborar amb el llavors famós decorador Henri Penon. Junts van decorar les finestres de Boucheron i el fruit de la seva imaginació van aparèixer a les vitrines, on les decoracions estaven adornades amb cortines de vellut. Les finestres estaven luxosament decorades i una multitud d’espectadors sempre es reunien a prop seu. Els diamants tenen un aspecte increïble sobre un fons de vellut. Brillen amb tots els colors de l’arc de Sant Martí ... A Boucheron li encantava treballar en estils japonès, xinès i egipci. Era molt aficionat a l’estil del segle XVIII, que es deia "Maria Antonieta".

A Frederic Boucheron li encantava utilitzar tot tipus de materials a les seves joies. Per descomptat, els diamants portats de les mines de Sud-àfrica eren en primer lloc. El marc d’aquestes joies es va seleccionar entre el material més digne i noble: el platí. Però també s’utilitzaven sovint altres materials de joieria com ara pedreria, marfil, vidre fos, acer blau, fusta de Boucheron i sabien combinar-los amb diferents pedres.

Les seves joies tenen un caràcter lleugerament sobri, elegant i sofisticat. Frederic Boucheron es va fantasiar i va saber apreciar la feina dels seus dissenyadors. Va estar content i feliç no només amb el seu propi èxit, sinó també amb l’èxit dels seus companys. Gràcies a l’equip amable i meravellós, en el qual tothom va saber alegrar-se i compartir èxits, van néixer talents com René Lalique, Paul Legrand, Alfred Menu, Jules Debu i molts altres. Els seus artesans es van fer famosos pels seus adorns i la seva impecable tècnica d’execució. Tothom va quedar especialment sorprès per les decoracions, inusuals en aquella època, que es van crear amb l’efecte del vidre transparent.

El fill de Frederic Boucheron va continuar la feina del seu pare. Va obrir sucursals de la firma a Londres i Nova York, va utilitzar un nou mètode de tallar pedres. A Louis Boucheron, com el seu pare, li encantava el tema de la natura: les flors, les fruites, els animals, les plomes, les estrelles. Els dissenyadors de la firma Boucheron es van convertir en virtuosos del seu ofici, realitzant una visió única de la bellesa en l’art de la joieria.

La casa Boucheron ha estat guardonada diverses vegades en exposicions internacionals.

Als anys 20 i 30 del segle passat, estaven de moda arracades llargues, polseres i diversos passadors, que les dones de moda portaven amb barret, vestit o cinturó.I en això, la casa de Boucheron va aconseguir demostrar l’art únic dels seus mestres.

A finals de la dècada de 1920, la firma Boucheron va adornar amb pedres precioses els taüts del maharaja Patiala. Especialment brillants i encantadors, els dissenyadors de Boucheron van tenir èxit en la joieria amb l'esperit de l'art déco oriental. El xah d’Iran estava tan encantat amb les creacions de Boucheron que va confiar a Louis Boucheron que avalués els tresors de Pèrsia anomenats “els tresors de les mil i una nits” i “els tresors de Golconda”. Lluís va fer això i, posteriorment, va guardar el secret dels tresors que va veure. El 1958, el xa d'Iran es va tornar a dirigir cap a la casa de Boucheron, però aquesta vegada cap a Gerard Boucheron, el fill de Lluís, per tal de continuar l'avaluació dels tresors perses i crear un museu de joies famoses. Al Gerard, com el seu pare, li encantaven les pedres i transmetia la seva bellesa mitjançant una tècnica de tall especial. Va portar els millors mestres joiers a l'Iran per restaurar els famosos tresors. I el 1960 es va obrir el museu.

Des del 1970, Alain, fill de Gerard, va entrar al negoci familiar, que es va convertir en un digne successor dels Boucherons. En joies, encarnava l’harmonia de la natura: la magnífica unitat de la pedra i la fusta, la pedra i closca de tortuga... Són exactament les combinacions que Frederic Boucheron va aconseguir expressar una vegada, inspirant-se en la diversitat del món que l’envoltava.

Els clients de la Joieria Boucheron eren personatges famosos: l’emperadriu Alexandra Feodorovna, la gran duquessa Maria Alexandrovna, la seva majestat reina d’Espanya Isabel, la gran actriu Sarah Bernhardt, la seva majestat Elionor de Bulgària, la seva majestat la reina Isabel II i el príncep Felip i molts, molts altres prínceps i princeses, ducs i reis.